Aitània

"Aitània és el centre orogràfic d'aquest món, l'àrea on s'arrepleguen la major part de les precipitacions, la llar de rius que corren a través de barrancs urgents cap a la mar propera, el cor enlairat i més secret d'aquestes comarques centrals valencianes.
Sense renunciar a explorar altres territoris, Aitània serà la base freqüent sobre la que bastirem itineraris i convivències, compartirem mirades i farem petar la xarrada, en acabar la jornada, al voltant de plats i olles" Juli Pasqual

divendres, 14 de febrer del 2014

Convocatòria per al dia 22 de febrer de 2014

Ja ho tenim. Revisat l'itinerari, estic en condicions de convocar-vos a la primera excursió d'enguany. Dimecres passat vaig pujar al Maigmó. Des de les antenes situades al costat de la microreserva de flora de l'Alt de les Xemeneies, a poc més de 1000 m d'altitud, vaig recórrer l'espectacular camí que baixa inicialment al coll de Xau (on hi ha una altra microreserva de flora), per ascendir posteriorment pel Balcó d'Alacant al cim del Maigmó. És un itinerari realment espectacular, amb la visió montserratina dels darrers 300 m de la muntanya al davant, desafiants, superposant-se a l'horitzó marítim de la costa. Des del Puig Campana i les terres de la Marina al nord-est fins Tabarca i el cap de Santa Pola al sud. Des de les salvatges serres bètiques al sud-oest, camí de la Serra Nevada, a les insinuacions manxegues de l'oest. El Maigmó s'alça com una veritable torre de guaita que aspira al control d'un immens territori fronterer, tant des d'un punt de vista biogeogràfic com històric. No és, però, només aquest camí el que farem. La intenció de la ruta és, també, conéixer tota la serra del Maigmó, entre el portell de Catí i el coll de Xau. Inicialment deixarem els cotxes al petit aparcament situat poc abans d'arribar al portell, a uns 1000 m d'altitud. Des d'allà pujarem a la carena de la serra, a uns 1200 m, passant pel pou de neu del Carrascalet, digne d'admiració. La serra se'ns presenta ara com un delitós passeig boscós, amb vistes esplèndides a dreta i esquerra, que ens permetrà copsar perquè l'Enric Valor parlava de "la majestuosa serra de Castalla" en referir-se a la zona que trepitgem. I és que la petjada de l'Enric estarà present d'una manera patent al llarg de l'excursió. Planisses, literàriament l'Almussai de "Temps de batuda", apareixerà immediatament a la nostra vista, i els comentaris sobre l'obra valoriana sovintejaran de segur entre els excursionistes. Us convide a portar algun text seleccionat de l'esmentada obra, que puga ser objecte de plàcida i agraïda lectura en el moment de fer una paradeta i esmorzar. De fet, una vegada assolit el cim, propose tornar pel camí de Planisses cap al portell de Catí, de forma que podrem aturar-nos, en un ja ben merescut descans, front a les restes del mas on Valor ubica les peripècies vitals i ideològiques de Frederic Genovard, pel juliol de l'any 1936, en esclatar el colp d'estat i la guerra civil espanyola. El dissabte dia 22 de febrer a les 8.30 h del matí us espere a casa, a Castalla. Si algú no sap arribar, que es pose en contacte amb mi. Amb eixe horari espere haver tornat als cotxes a les 15 h, i per tant a hora de dinar uns gaspatxos castelluts de primera categoria. Si algú no pot vindre eixe dia i pot fer-ho el dissabte següent, 1 de març, que ho propose i considerarem el trasllat de l'excursió, val? Salut i muntanyes!

2 comentaris:

  1. Hola, soc Herme!
    Em sembla una proposta immillorable: Valor, Maigmo i gaspatxos! però a mi em vindria millor l'1 de març...

    ResponElimina
  2. Soc Fran, aquesta vegada no puc anar.

    ResponElimina